eclipse, la imagen siempre llega tarde

Proposta escènica dins el context del Festival - Sostenint la pregunta Què pot un cos?

Desplegar el temps de les imatges.

“El meu cos és com la Ciutat del Sol: no té lloc, però a partir d'ell sorgeixen i irradien tots els llocs possibles, reals
o utòpics.” El cos no té temps, però a partir d'ell irradien tots els temps possibles, reals, virtuals o utòpics.
El temps orbita… dos cossos orbiten a l'acumulació del seu propi esdevenir.

Amb el suport del festival Què pot un cos?, La Casa Encendida, Madrid. Agraïments al Graner (centre de creació).